La història de l'aromateràpia pot resumir-se en quatre grans èpoques. En la primera, quan les plantes aromàtiques s'utilitzaven tal qual o amb infusions o decoccions. Durant la segona, les plantes aromàtiques eren cremades o posades en infusió o maceració en oli vegetal. Al llarg de la tercera època, la búsqueda de l'extracció de la substància odorífera, de l'essència es manifesta. És el naixement del concepte d'oli essencial que porta a la creació i al desenvolupament del procés de la destil·lació. Un cop al període modern, el coneixement dels components dels olis essencials intervé i explica les activitats físiques, químiques, bioquímiques, terapèutiques i electròniques dels aromes vegetals.
Hi ha tres grans zones geogràfiques de la civilització aromàtica, és a dir les Índies, China i la zona mediterrània on els olis essencials i les plantes aromàtiques tenien un paper protagonista en els rituals religiosos, espirituals, purificadors, així com també dins de l'àmbit de la medicina natural.
Al final del segle XVI, més de 100 olis essencials són utilitzats per a tractar trastorns concrets sobre la base de coneixements trobats pels descobriments dels metges de tradició. La història clàssica explica la història dels 4 lladres que van concebre un vinagre aromàtic amb el qual s'untaven el cos per a robar, amb total plena immunitat, mentre els seus desafortunats conciutadans estaven malalts de la peste, és un exemple. Només s'ha de recordar que el vinagre que feien servir contenia entre altres, Eugenia caryophyllus, Cinnamomum verum, Lavandula angustifolia i Mentha x piperita. Aquest ha quedat inscrit en el Codex farmacèutic fins a inicis del segle XX.
L'arribada de la civilització industrial va portar a l'oblit l'ús terpèutic dels olis essencials.
França ocupa sens dubte el primer lloc en la història moderna de l'aromateràpia. I recordar el paper de la regió de Grasse en l'art de la perfumeria. Una altra anècdota històrica és quan al 1928 R.M. Gattefossé va forjar el terme "aromateràpia" Diuen que, llavors, l'investigador lionés es va cremar la mà com a conseqüència d'una explosió al seu laboratori i que al posar-la ràpidament en un recipient ple d'oli essencial de lavanda, va poder observar una curació ultraràpida, sense infecció ni senyal de cicatriu. Era la mateixa època en la qual Sir Fleming efectuava els seus treballs sobre la penicilina.
Al 1931 R.M. Gattefossé va publicar el seu llibre on explica les relacions estructura/activitat dels components aromàtics i en codifica les grans propietats dels aromes naturals: antitòxic, antisèptic, tonificant, estimulant, calmant, etc.
L'aromateràpia s'ha desenvolupat no només en medicina humana sinó que també en veterinària. No ens sorpren, doncs, que també tingui un paper molt interessant en la vessant de la bellesa, benestar, i prolongació de la juventut en la cosmètica.
Als anys 60 torna a haver-hi un interès extraordinari dels poders curatius d'aquests olis essencials. Un oli essencial és senzillament l'essència volàtil extreta de les plantes aromàtiques per destil·lació al vapor d'aigua.
Des de fa gairebé quinze anys els líders de l'aromateràpia cintífica, en col·laboració amb nombrosos metges, farmacèutics i biòlegs, estudien e inicien noves investigacions en aromateràpia. Des del punt de vista científic "els olis essencials no són productes senzills, sinó més bé combinacions de molècules diverses tenint cadascuna propietats particulars".
L'aportació fonamental de l'aromateràpia científica és l'aplicació pràctica de la noció de "quimiotip" o "raça química". El qual distingeix una espècia d'una altra en funció dels components moleculars sintetitzats. Aquestes molècules bioquímiques tindran un o altre efecte en funció del seu grup farmacològic.
Els olis essencials quimiotipats han de ser 100% purs, 100% naturals i 100% integrals/complets per tal que disposin dels components més actius des del punt de vista terapèutic. Són olis escassos i el seu preu és com a conseqüència més elevat però perfectament justificat per la seva qualitat i eficàcia. Són els únics que haurien de ser utilitzats amb finalitats terapèutiques.
L'aromateràpia científica obre a les medicines naturals una nova via cap al reconeixement del seu interès, del seu valor i de la seva utilitat per a la saut.
