Diabetes

Moltes vegades quan ens diuen que algú té "Diabetes" ens vé al cap la imatge d'una persona que necessita insulina. M'agradaria, però, remarcar que no sempre és així.

Existeixen diferents tipus de diabetis, principalment:

- La gestacional/embaràs.

- La tipus 1, insulino-depenent: pot aparèixer a qualsevol edat, sobretot, de la infantesa a adults joves.

- La tipus 2, tractats amb antidiabètics orals, que és de la que parlarem. Apareix normalment a l'etapa adulta/vellesa.

Modificacions dels estils de vida    Recomanacions més importants:
Educació
•	L’objectiu de l’educació és aconseguir que el pacient i el seu entorn tinguin els coneixements i les habilitats necessàries per fer-se responsables del maneig de la seva malaltia, modificant actituds inadequades i adoptant estils de vida saludables.
•	Una bona estratègia en l’educació ha d’incloure:
1	Establiment d’una bona relació amb el pacient, sent creatiu, motivador i empàtic. S’han de valorar els esforços del pacient i els seus petits guanys.
2	Pactes en els objectius del pacient, acceptació de les seves claudicacions i recerca d’alternatives per reduir les dificultats.
Les intervencions educatives han d’incloure els coneixements necessaris i el compliment del tractament (alimentació, exercici, fàrmacs), les mesures d’autocontrol (pes, autoanàlisi de glucèmia, evitar hipo/hiper-glucèmies, administració d’insulina i/o glucagó si és necessari), així com també és molt important la revisió dels peus. Controli's els valors de: - Nivells de glucosa en sang. - Pes corporal. - Pressió Arterial. - Colesterol. - Triglicèrids.
Exercici físic
•	S’ha de practicar un mínim de 150 minuts a la setmana (30 minuts 5 dies per setmana, o 50 minuts 3 dies per setmana).
•	Es pot caminar ràpid; és un exercici físic molt apropiat i gairebé a l’abast de tothom. Altres poden ser fer gimnàstica, bicicleta, aiguagim i nedar.
Alimentació
•	La dieta coneguda com a mediterrània, amb petites modificacions, pot ser un bon exemple d’alimentació equilibrada.
•	Es recomana regularitat en l’horari i en la quantitat d’hidrats de carboni (HC).
•	Els HC (45 % - 60 % de l’energia total diària) han de ser principalment d’absorció lenta.
•	Les proteïnes (15 % - 20 % del total calòric diari) han de provenir preferiblement del peix i d’aliments d’origen vegetal.
•	En el consum de greixos (20 % - 30 % del total calòric diari), s’ha de limitar la ingesta de colesterol i de greixos saturats. Cal consumir preferentment làctics desnatats o semidesnatats.
•	S’ha d’incrementar el consum de fibra soluble.
•	Cal limitar el consum d’alcohol.
•	En pacients hipertensos, s’ha de limitar el consum de sal a menys de 6 g/dia.
•	Cal revisar la quantitat de sucres en els aliments elaborats comercialment. Taula control hidrats de carboni: Aliment Quantitat Verdura Quantitat Fruita Quantitat Sobres de sucre Sucs de fruita Refrescos 1,5 100 cc 100 cc Verdures, amanides 300 g Melons, síndries 200 g Arròs, cereals, pastes Pans 15 g 20 g Cebes, carxofes, pastanagues, remolatxes 100 g Albercocs, kiwis, maduixes, mandarines, pinyes, préssecs, taronges 100 g Patates 50 g Mongetes tendres 200 g Móres, peres, pomes 80 g Llet i iogurts Formatges frescos 200 g 250 g Llegums 20 g Caquis, cireres, figues, mangos, nespres, plàtans, raïm, xirimoies 50 g

CONSELLS CURES PEU DIABÈTIC

 

Tractament farmacològic

Si amb les modificacions de l’estil de vida no s’assoleix un control glicèmic adequat als 3 – 6 mesos, s’hauria de prescriure un fàrmac oral. Actualment, es considera la metformina com el tractament de primera elecció en tots els pacients, amb sobrepes o sense. La resta de fàrmacs orals, s’aconsella reservar-los per al tractament combinat amb metformina o bé, en monoteràpia, si la metformina no es tolera o està contraindicada.

         

Si el pacient no està controlat adequadament amb un fàrmac oral, s’ha d’associar a aquest un segon fàrmac amb un mecanisme d’acció diferent, per aprofitar el seu efecte sinèrgic.

L’associació d’elecció és la de metformina (M) + sulfonilurea (SU). Si no s’aconsegueix un bon control, es pot afegir una dosi nocturna d’insulina o un tercer fàrmac oral.

Algoritme de tractament de la DM2

En cap cas es decidirà voluntàriament canviar el tractament pautat pel seu/seva metge/metgessa.