Farmàcia Torrent

Farmàcia Torrent

dijous, 24 de novembre del 2016

Farmàcia Torrent Ferran 100 ANYS a la Pujada Del Castell 6 Figueres Alt Empordà






Al llarg de tots aquests anys, la farmàcia ha gaudit d'un gran equip humà, el qual ha fet possible aquesta trajectòria i és d'agraïr la seva inestimable col·laboració.

En aquest any del Centenari, Farmàcia Torrent vol mostrar el seu afecte cap a tots els que heu fet possible aquesta celebració.

Moltes gràcies!





























HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA

Enric Torrent parla dels inicis de la farmàcia: (fragment extret del llibre Comerç a/de Figueres. Històries i vides d'establiments centenaris. Autor: Josep Valls)

"El meu avi Enric Ferran Brusés, comprà la farmàcia el 1916 i va començar a exercir l'any següent, el 1917. Hi ha un document que no falla, que és l'escriptura de compra venta. La comprà a un altre farmacèutic que es deia Gustau Secret Carreras que vivia aquí a Figueres, però havia nascut a Girona. Aquest senyor Secret era titular farmacèutic des del 30 de setembre del 1890, i l'exactitud de la data ens vé garantida per un llibre que edità Josep Mª Pla i Dalmau a Girona, el 1959. Josep Maria Pla Dalmau era editor, però també és l'autor d'aquest llibre. També era, i dir-ho és important, doctor en farmàcia. S'hi llegeix això que et deia, la data professional d'inici del senyor Gustau Secret; el llibre porta el títolde "Pequeña historia del Colegio Oficial de Farmacéuticos de la Provincia de Gerona". I Gustau Secret l'havia comprat abans a un tal Abilio Vilar Casadevall, que en el "Padrón Industrial de Figueras" del 1890-1891, hi consta com a "Farmacéutico", i en un plànol del 1889 hi consta com si fos propietari de la casa. M'he documentat a l'Arxiu Municipal i he vist que, reculant en el temps, l'any 1884, de la llista de sis apotecaris que hi havia a Figueres, no n'hi ha cap a la Pujada del Castell. Això permet fixar amb una certa exactitud quan comença l'activitat, que jo diria que és l'any 1889.




Premsa: 

REPORTATGE EMPORDÀ Octubre 2014 comentat amb anotacions pròpies


La farmàcia Torrent Ferran ha sabut conservar l’encant del passat dins les parets d’aquest establiment històric de la Pujada del Castell de Figueres que l’any 1916 va comprar Enric Ferran Brusés, avi del’actual titular de la farmàcia, Enric Torrent Ferran. La història de la farmàcia, però, s’ha pogut remuntar força més enrere, fins a l’any 1840, i així se sap que el fundador de la farmàcia ja era fill d’un farmacèutic militar, Enric Ferran Xirau. El seu primer nom fou "Farmacia del Ampurdán".




Antiga "Farmacia del Ampurdán", abans que fós Farmacia Ferran i actual Farmàcia Torrent Ferran.








La saga familiar lligada a la farmàcia, com es pot veure, és llarga i important. L’avi de l’actual titular s’havia casat amb Maria Mercè Botey, i van tenir una filla, Maria Elena, mare d’Enric Torrent. Ella, com era habitual a l’època, no estudià pas la carrera, però sí que ajudava el seu pare a la farmàcia, i va haver de fer-se’n càrrec, sobretot després de la mort del pare, el 1972. L’actual titular de la farmàcia no va començar els estudis universitaris fins l’any després: “de petit ja anava per la farmàcia i ajudava”, recorda, i va ser després d’acabar la carrera, el 1978, que començà a treballar-hi immediatament.

Enric Torrent es va casar amb Clara Sánchez aquell mateix any i la seva primera filla, Marina, va néixer el 1980. Ella estudià veterinària i la seva segona filla, Laura, va estudiar farmàcia i actualment treballa amb el seu pare.




Herència familiar



El pare d’Enric Torrent, Rafael Torrent Orri, nascut a Olot el 1915, advocat i cronista oficial de la ciutat de Figueres, no té res a veure directament amb la professió farmacèutica, però era estudiós de gairebé tot. Al seu darrere hi ha un historial molt important de publicacions signades per ell, tant a Olot abans de la guerra com a Figueres acabada la guerra, que es compon d’una llarga llista de títols de publicacions sobre els temes més diversos.


La continuïtat familiar a la farmàcia està assegurada amb la presència de Laura Torrent, que s’ha incorporat a un equip de persones “que amb els anys ha anat creixent”, destaca Torrent. El negoci s’ha transformat amb el temps. L’última reforma va ser l’any 1998. Llavors es va ampliar la zona d’atenció al públic tot atenent-se a l’estètica que hi havia abans. Es va conservar part del mobiliari, la qual cosa ha fet que es conservi l’aire d’autèntica rebotiga que ofereix la farmàcia només d’entrar.

Imatge actual de l'interior de la Farmàcia Torrent a la Pujada del Castell 6 Figueres.


 


Un dels fets curiosos en la història de la farmàcia va donar-se en l’època de l’avi, quan s’hi venien uns iogurts fets pel mateix farmacèutic. De resultes d’una malaltia que patia Maria Mercè Botey, l’àvia d’Enric Torrent, començà a fer aquests preparats per curar afeccions d’estómac. El iogurt no era conegut per aquí i fou una gran novetat, a la qual seguí una gran acceptació, una especialitat que durà fins a mitjans dels anys seixanta.

Encara la farmàcia Torrent elabora preparats personalitzats per als clients, tot i que aquesta és una tradició que es perd pel pes de la indústria farmacéutica.



REPORTATGE HORA NOVA NOVEMBRE 2016 comentat amb anotacions pròpies

 


OPINIÓ PERSONAL


La Farmàcia ha hagut d'adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de la societat actual. Ha estat durant aquests últims 10 anys quan hi ha hagut més canvis i avenços, en comparació a tota la història que engloba el món de la Farmàcia Comunitària. Hi ha hagut la implementació de la Recepta Electrònica, on Girona ha estat una de les províncies pioneres en fer la prova pilot del projecte, fet que ens dóna tenir una opinió ja establerta de la seva eficàcia i eficiència. Aquesta informatització dels tractaments farmacològics permet saber o intuïr si el pacient té una bona adherència al tractament o per contra, s'estan produïnt errors en la medicació.

Un altre avenç a valorar és la posada en marxa de la Cartera de Serveis que dóna suport el Consell de Col·legis Farmacèutics:

- Control Paràmetres Bioquímics.
- Cribatge del Cáncer Cólon i Recte.
- Test Detecció rápida del VIH.
- (PCAF) Programa d'Atenció Farmacèutica al Pacient Crònic Complex
- Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD)
- Programa Manteniment amb Metadona.
- Programa d'Intercanvi de Xeringues.
- Fórmules Magistrals





























divendres, 24 d’octubre del 2014

16.10.13 Dia Mundial de l'Alimentació





16.10.13 Dia mundial de l'alimentació


Molts de nosaltres, segurament, no valorem prou el fàcil accés que tenim a la gran varietat d'aliments i/o begudes que tenim al nostre abast. Deu ser per aquest motiu que com a societat desenvolupada ens cal un dia, si més no, per a conscienciar-nos. Per això us convido, avui, a reflexionar sobre aquest tema, no només a seguir una dieta equilibrada, sinó, també a racionalitzar millor els nostres recursos, per minimitzar l'impacte negatiu de l'alimentació i/o dels sistemes de gestió del "països rics" envers l'àmbit sanitari-polític-social mundial.

Jordi Évole al programa "Salvados" del desembre del 2012 va deixar al descobert l'escandalosa xifra de 9 millons de tonelades de menjar que acaben a la brossa, degut a no cumplir criteris estètics aptes per a les grans superfícies de supermercats.
Podeu llegir la notícia via el Periodico "

'Salvados' desvela por qué España tira a la basura nueve millones de toneladas de alimentos al año


O visualitzar el programa directament  http://youtu.be/4nCfGIx5cl0

Recomano veure el següent enllaç, un vídeo realitzat per "Iniciativa América Latina y Caribe sin hambre" dirigit als més petits i també als més grans, per tal de reeducar els actes quotidians i col.laborar, indirectament, d'una manera eficient. http://youtu.be/iuEgunhNJ5Q

Creieu, doncs, que l'estètica dels productes justifica el desperdici dels aliments? cal forçar l'abús/mal ús dels recursos naturals malmetent el clima, l'aigua, la terra i la biodiversitat?
Personalment penso que ens trobem permanentment en una continua paradoxa, ja que si volem perpetuar els nostres ecosistemes, hem de saber repartir els accessos per no arribar als excessos. És a dir, trobar l'equilibri entre malnutrició i obesitat, les dues cares de la moneda de l'alimentació.

Que passeu un feliç dimecres!

Laura Torrent Sánchez.



dimecres, 26 de febrer del 2014

28 Febrero Día Internacional de las Enfermedades Raras




Día Mundial de las Enfermedades Raras

Recuerdo cuando era adolescente y escribía en mi "diario". Era una libreta sencilla, sin candados, ni contraseñas..., parecía una libreta normal, pero para mi era especial, donde apuntaba lo que sentía, lo que pensaba, y anotaba dudas que se me planteaban.

Recuerdo que entonces, muchas veces me preguntaba qué significaba normal, y por qué era considerado así y quién tenía el poder de otorgar si lo era o no. Si todo tiene un contrario/antónimo, por consiguiente, tenía que existir la rareza..., pero qué es raro? por qué se considera raro?... Quince años después, me lo sigo preguntando, pero desde un punto de vista sanitario.


El 28 de Febrero se celebra el día Internacional de las Enfermedades Raras, o lo que es lo mismo, enfermedades poco frecuentes, minoritarias y de baja prevalencia... Entonces si existen enfermedades raras, quiere decir que existen enfermedades "normales"?..., sea como sea, son enfermedades que padecen personas y que dificultan o imposibilitan poder llevar una vida plena.

Según la definición de la Unión Europea, enfermedades raras, minoritarias, huérfanas o enfermedades poco frecuentes, son aquellas enfermedades con peligro de muerte o de invalidez crónica, que tienen una prevalencia menor de 5 casos por cada 10.000 habitantes. Aunque es difícil precisar el número de enfermedades raras existentes, se estima que podría oscilar entre 6.000 y 8.000. A pesar de tratarse de enfermedades poco frecuentes de forma aislada, en su conjunto son importantes, ya que afectan a un 5-7% de la población de países desarrollados, lo que supone en el caso de España más de 3 millones de personas afectadas.




Las enfermedades raras se caracterizan no sólo por su baja prevalencia, sino por su complejidad etiológica, la mayoría de los casos de origen genético y con un diagnóstico y pronóstico complicado debido a una importante morbi-mortalidad, con altos niveles de discapacidad que conllevan y que dificultan el desarrollo de un proyecto vital normal, no solo a quién las padece sino también a las familias, por lo que es preciso un abordaje integral sociosanitario de este problema.

Concretamente, en España, el Día Mundial del 2014 tiene como objetivo concienciar de la importancia de cuidar nuestra educación para lograr una verdadera integración e inclusión desde los primeros años de vida.

E
ste año, la Campaña tiene como lema “El cuidado": Educar en Enfermedades Raras, una materia de todos.

Video oficial Día Internacional de las "Enfermedades Raras":




La Campaña tiene como objetivo concienciar sobre las patologías poco frecuentes y atraer la atención sobre las grandes situaciones de falta de equidad e injusticias que viven las familias afectadas.

De esta forma, y para lograr que el mensaje llegue más lejos, FEDER (Federación Española de Enfermedades Raras) coordina e impulsa en España una Red de Solidaridad formada por asociaciones, empresas, fundaciones, sociedades científicas y entidades que trasladan el mensaje a través de numerosas vías de comunicación. En total, más de 300 entidades participan en nuestro país en el Día Mundial de las Enfermedades Raras organizando alrededor de más de 120 actividades por toda España.

Si quieres saber los eventos programados en todo el mundo y en España puedes consultarlo en el siguiente link http://www.rarediseaseday.org/events/world



¿A quién va dirigido el Día Mundial?

• Asociaciones de pacientes
• Medios de comunicación
• Sociedad Civil
• Administración nacional
• Administración autonómica
• Industria Farmacéutica
• Colegios de Profesionales
• Sociedades Científicas
• Fundaciones
• Asociaciones y organizaciones vinculadas al ámbito de la discapacidad



Dentro del marco de la Unión Europea, se entiende por «Medicamento Huérfano» aquel producto destinado al diagnóstico, prevención o tratamiento de una afección que ponga en peligro la vida o conlleve una incapacidad grave y crónica que no afecte a más de 5 personas/10.000, que resulte improbable que, sin incentivos, la comercialización de dicho medicamento en la comunidad genere suficientes beneficios para justificar la inversión necesaria y que los beneficios sean significativos para las personas afectadas por la enfermedad de que se trate.
La AEMPS (Agencia Europea de Medicamentos y Productos Sanitarios) participa activamente en la designación de medicamentos huérfanos que concede la Comisión Europea tras el informe de la Agencia Europea de Medicamentos. Durante el año 2013 fueron designados en Europa como huérfanos 116 medicamentos y la Comisión Europea autorizó la comercialización de seis medicamentos huérfanos.


Gracias a asociaciones como:
FEDER (a nivel Español), EURORDIS (nivel europeo), NORD (Estados Unidos) CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras), ACER (Colombia), y todas las asociaciones de pacientes afectados, hacen posible lograr una mayor recaptación de información para futuros estudios, trazando simptomatologías y signos comunes para poder paliar los diagnósticos silenciosos y así lograr una terapéutica con la mayor rapidez posible.




Todo ello, trae como resultado que el mes de febrero (el mes más raro del año) sea el mes de las enfermedades raras. Un mes donde las enfermedades poco frecuentes se sitúan en las agendas de los medios de comunicación, no solamente para hacer ruido trasladando el problema, sino que se busca plantear alternativas para conseguir soluciones.

A principios de mes, desde las redes sociales, se ha hecho hincapié en esta campaña de 2014 para dar a conocer iniciativas solidarias que han surgido espontáneamente para colaborar con investigaciones. Aportando esta foto que podéis visualizar @saludencasafarm dóna una cantidad para el desarrollo de futuras investigaciones.



Vale la pena mencionar, también, "Cuerdas" el cortometraje ganador del Goya al Mejor Corto de Animación 2013, dirigido por Pedro Solís. No podemos reproducir todo el cortometraje, ya que la web oficial aún no lo ha podido colgar. Un breve resumen: Trata de una bonita amistad que surge entre María y un niño muy especial que acaba de llegar nuevo al colegio. Dos niños muy distintos, pero con una enorme sensibilidad; mi enhorabuena por el proyecto! Os dejo el link para que veáis el tráiler: http://cuerdasshort.com/index.php/trailer

Todos tenemos derecho a una atención sanitaria, entonces solidaricémonos por conseguir mejorar situaciones crónicas insólitas y avanzar en la investigación de estas enfermedades raras, pero no invisibles.



Es importante que todos nos unamos, ya que así somos más fuertes.



#TodosSomosRaros #TodosSomosÚnicos



dimarts, 4 de febrer del 2014

Dia Mundial Contra el Càncer


Avui és el Dia Mundial contra el Càncer i m'agradaria fer una reflexió, més que aportar dades i estadístiques.

Qui no ha patit el càncer des de ben a prop? Un familiar, un vehí, un amic..., un mateix... Què passa quan algú ens diu que pateix càncer? Com reaccionem?... Normalment ens quedem sense paraules i no sabem què dir, ni què fer, ni com dirigir-nos a ell/a.

Aquest any, des de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (FECEC) es vol donar èmfasi a la correcció de diferents mites i creences relacionades amb el càncer:

Des d'un nivell global, els missatges es centren en els següents quatre mites:

Mite 1: NO CAL PARLAR SOBRE EL CÀNCER.
El càncer pot ser un tema difícil de tractar, sobretot en algunes cultures i entorns. Però abordar la malaltia obertament pot millorar els resultats a nivell individual, comunitari i de polítiques.

Mite 2: NO HI HA NI SIGNES NI SÍMPTOMES DEL CÀNCER.
Per a molts tipus de càncer, existeixen signes d'advertència i símptomes, i els avantatges de la detecció precoç són indiscutibles.

Mite 3: NO HI HA RES QUE ES PUGUI FER RESPECTE EL CÀNCER.
Es pot prevenir una tercera part dels tipus de càncer més comuns, amb les estratègies correctes i es pot fer molt a nivell individual, de comunitat i de polítiques.

Mite 4: NO TINC DRET A REBRE ATENCIÓ SANITÀRIA PEL CÀNCER. 
Tothom té dret a accedir a tractaments i serveis d’atenció per càncer que siguin comprovats i efectius, i en igualtat de condicions, per evitar patiment.

Així doncs, es pot parlar del càncer i de fet és bo parlar-ne. Cal desmitificar la malaltia i aproximar-nos a qui la pateix i a la gent de l'entorn.

És important tenir clar que no hi ha d'haver tabús a l'hora d'exterioritzar aquests sentiments i/o dolències, ja que moltes vegades, el fet de no expressar el que un pateix pot provocar frustració i sentiments de soledat, i fàcilment, doncs, depressió.

Adoptar una actitud positiva no cura el càncer, és evident, però ajuda a passar un millor tractament i motiva a seguir lluitant i això és el que compta, les ganes de seguir endavant.



Més informació a World Cancer Day


Laura Torrent Sánchez.



diumenge, 26 de gener del 2014

Tònic Capil.lar Ferran Figueres







Buscant per internet ens hem trobat un pdf que ens fa molta il.lusió poder compartir amb vosaltres en l'enllaç que hi ha més avall.

Volem convidar-vos a un viatge al passat de diferents establiments de Figueres, on llavors, la Farmàcia Ferran, actual Farmàcia Enric Torrent Ferran, lluitava ja en l'àmbit de la formulació magistral i elaboració de preparats medicinals i d'entre els específics, en el següent enllaç, podreu veure un recopilatori d'imatges antigues, i entre les quals, El Tònic Capil.lar Ferran de Pujada del Castell 6 Figueres.


Esperem que us agradi.


http://pandora.bibgirona.net/figueres/programes/images//0000000093/original.pdf

dimarts, 26 de novembre del 2013

Diabetes


Moltes vegades quan ens diuen que algú té "Diabetes" ens vé al cap la imatge d'una persona que necessita insulina. M'agradaria, però, remarcar que no sempre és així.
Existeixen diferents tipus de diabetis, principalment:
- La gestacional/embaràs.
- La tipus 1, insulino-depenent: pot aparèixer a qualsevol edat, sobretot, de la infantesa a adults joves.
- La tipus 2, tractats amb antidiabètics orals, que és de la que parlarem. Apareix normalment a l'etapa adulta/vellesa.
Modificacions dels estils de vida
  
Recomanacions més importants:

Educació
L’objectiu de l’educació és aconseguir que el pacient i el seu entorn tinguin els coneixements i les habilitats necessàries per fer-se responsables del maneig de la seva malaltia, modificant actituds inadequades i adoptant estils de vida saludables.
Una bona estratègia en l’educació ha d’incloure:
1  
Establiment d’una bona relació amb el pacient, sent creatiu, motivador i empàtic. S’han de valorar els esforços del pacient i els seus petits guanys.
2  
Pactes en els objectius del pacient, acceptació de les seves claudicacions i recerca d’alternatives per reduir les dificultats.

Les intervencions educatives han d’incloure els coneixements necessaris i el compliment del tractament (alimentació, exercici, fàrmacs), les mesures d’autocontrol (pes, autoanàlisi de glucèmia, evitar hipo/hiper-glucèmies, administració d’insulina i/o glucagó si és necessari), així com també és molt important la revisió dels peus.

Controli's els valors de:

- Nivells de glucosa en sang.
- Pes corporal.
- Pressió Arterial.
- Colesterol.
- Triglicèrids.
                         
Exercici físic
S’ha de practicar un mínim de 150 minuts a la setmana (30 minuts 5 dies per setmana, o 50 minuts 3 dies per setmana).
Es pot caminar ràpid; és un exercici físic molt apropiat i gairebé a l’abast de tothom. Altres poden ser fer gimnàstica, bicicleta, aiguagim i nedar.

Alimentació
La dieta coneguda com a mediterrània, amb petites modificacions, pot ser un bon exemple d’alimentació equilibrada.
Es recomana regularitat en l’horari i en la quantitat d’hidrats de carboni (HC).
Els HC (45 % - 60 % de l’energia total diària) han de ser principalment d’absorció lenta.
Les proteïnes (15 % - 20 % del total calòric diari) han de provenir preferiblement del peix i d’aliments d’origen vegetal.
En el consum de greixos (20 % - 30 % del total calòric diari), s’ha de limitar la ingesta de colesterol i de greixos saturats. Cal consumir preferentment làctics desnatats o semidesnatats.
S’ha d’incrementar el consum de fibra soluble.
Cal limitar el consum d’alcohol.
En pacients hipertensos, s’ha de limitar el consum de sal a menys de 6 g/dia.
Cal revisar la quantitat de sucres en els aliments elaborats comercialment.


Taula control hidrats de carboni:

AlimentQuantitat
Verdura
Quantitat
Fruita
Quantitat
Sobres de sucre
Sucs de fruita
Refrescos

1,5
100 cc
100 cc
Verdures, amanides


300 g


Melons, síndries


200 g


Arròs, cereals,
pastes

Pans
15 g


20 g
Cebes, carxofes, pastanagues, remolatxes




100 g






Albercocs, kiwis, maduixes, mandarines, pinyes, préssecs, taronges


100 g





Patates


50 g

Mongetes tendres

200 g

Móres, peres, pomes

80 g

Llet i iogurts

Formatges frescos
200 g

250 g
Llegums








20 g







Caquis, cireres, figues, mangos, nespres, plàtans, raïm, xirimoies
50 g






CONSELLS CURES PEU DIABÈTIC

 



Tractament farmacològic

Si amb les modificacions de l’estil de vida no s’assoleix un control glicèmic adequat als 3 – 6 mesos, s’hauria de prescriure un fàrmac oral. Actualment, es considera la metformina com el tractament de primera elecció en tots els pacients, amb sobrepes o sense. La resta de fàrmacs orals, s’aconsella reservar-los per al tractament combinat amb metformina o bé, en monoteràpia, si la metformina no es tolera o està contraindicada.
         
Si el pacient no està controlat adequadament amb un fàrmac oral, s’ha d’associar a aquest un segon fàrmac amb un mecanisme d’acció diferent, per aprofitar el seu efecte sinèrgic.
L’associació d’elecció és la de metformina (M) + sulfonilurea (SU). Si no s’aconsegueix un bon control, es pot afegir una dosi nocturna d’insulina o un tercer fàrmac oral.

Algoritme de tractament de la DM2



En cap cas es decidirà voluntàriament canviar el tractament pautat pel seu/seva metge/metgessa.










divendres, 22 de novembre del 2013

700 anys de l'Hospital de Figueres





L’Hospital de Figueres commemora 700 anys d’història amb un acte institucional el 22 de novembre amb un acte obert al públic, al Teatre Municipal el Jardí, on es presentarà el llibre 700 anys de l’Hospital de Figueres. Un treball que publica la Fundació Salut Empordà on s’hi recull la trajectòria d’una de les entitats més antigues de la ciutat. Els historiadors que han elaborat aquest llibre són Miquel Àngel Fumanal i Joel Colomer, que parlen dels seus inicis; Antoni Egea, que tracta
des de l’època moderna fins a principis del s. XX, i Inés Padrosa, que ho fa des de la Guerra Civil fins als nostres dies.
 
Per als que sou curiosos i us agrada la història, el següent text us encantarà. Seguiu llegint i descobrireu un petit recull de la història de l'Hospital de Figueres.
 
 
El centre sanitari empordanès es va fundar l’1 de juliol de 1313, a Vilabertran, quan el bisbe Guillem de Vilamarí va presidir el nomenament de Bernat Jaume i la seva esposa Garsenda com als primers hospitalers de l’Hospital de la vila de Figueres que s’havia construït gràcies a la donació dels seus béns. El primer edifici de l’Hospital estava situat a l’actual carrer de la Jonquera, la via que comunicava directament amb França i en els seus inicis l’activitat hospitalària devia ser força minsa i la seva funció, més que curativa, era la donar aixopluc i alimentar als malalts pobres, pelegrins i visitants ocasionals de la vila.
 
A mitjans del segle XVI s’inicia la transformació del concepte assistencial del centre: es varen començar a atendre malalts de la vila, persones amb certa solvència económica que consideraven que estaven més ben cuidats a l’entitat que no pas a casa seva. Aquestes persones, durant el seu ingrés, varen fer notables donacions testamentàries a l’Hospital. A partir d’aquí el centre es va començar a especialitzar a atendre malalts i a lluitar contra les malalties.
 
Al segle XVII, l’edifici del carrer de la Jonquera s’havia quedat petit, obsolet i la seva ubicació representava un inconvenient per la manca de ventilació i el risc de contagis. Tampoc no existia la possibilitat de fer-hi ampliacions, de manera que les autoritats locals es varen plantejar el trasllat de la institució. El nou edifici de l’Hospital es va ubicar fora muralles, en un lloc aleshores despoblat per evitar contagis, vora el camí de Girona, a l’actual plaça del doctor Vila. Es va construir en un terreny adquirit pel municipi amb aquesta finalitat, al costat de la capella de Sant Llàtzer i de l’Hospital de Mesells, que acollia persones afectades de lepra i de malalties infeccioses. També cal destacar la donació que va fer Úrsula Roca d’un terreny contigu a la petita església i l’hospital de mesells, en què es va situar el cementiri de la institució. Tot i que no es disposa de les dades exactes de la construcció del nou edifici de l’Hospital, se sap que el 1608 les obres ja havien començat i que el 1620 el centre ja estava en funcionament tot i que els treballs no varen finalitzar fins més tard. I en un inventari del 1737 es detallen quaranta-tres llits de fusta i un de ferro, de manera que l’hospital havia crescut significativament des dels seus inicis al carrer de la Jonquera.

 

A finals del s. XVIII s’inicia un període en què amb pocs anys de diferència es produeixen diferents conflictes bèl·lics. Durant la Guerra Gran (1793-1795) el centre va patir l’ocupació francesa i va resultar parcialment derruït i completament saquejat. Gairebé tot el mobiliari va ser robat o destruït.


 
La Guerra del Francès (1808-1814) va provocar que Figueres no pogués disposar dels serveis de l’Hospital del 14 de juny de 1808 al 20 de maig de 1809. L’entitat va ser evacuada i, en un primer moment, es va traslladar a Vilatenim i, posteriorment, a Castelló d’Empúries, Ordis i Cabanelles. Figueres va ser un punt important de concentració de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’any 1827 l’Hospital va quedar saturat de malalts militars. De manera que es va habilitar un altre espai per dur a terme aquesta funció, el convent dels franciscans, l’actual edifici de l’Institut Ramon Muntaner.

Pocs dies després d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, el juliol de 1936, l’Hospital va ser confiscat i es va haver de buscar un altre edifici on hostatjar els malalts. En aquesta ocasió l’entitat es va traslladar al carrer Monturiol de Figueres, a l’edifici que els familiars de la propietària, Carme Roger McHale, havien ofert a la Creu Roja perquè s’hi instal·lés, amb la intenció de protegir l’edifici atès que aquesta institució gaudia d’immunitat internacional. El bombardeig que va patir el centre de Figueres el 8 de juny de 1938 per part dels aliats del bàndol franquista va deixar inservible l’edifici de l’hospital i va provocar una trentena de morts, alguns dels quals eren persones que en aquell moment es trobaven en el centre sanitari. Arran d’aquest episodi la Creu Roja i l’Hospital es varen traslladar a can Massanet de Vilafant, enduent-se malalts i ferits.
 

Quan va finalitzar la guerra l’Hospital va retornar a Figueres, però com que no va poder instal·lar-se a l’edifici institucional del carrer Nou, perquè estava en estat ruïnós, va seguir de lloguer a l’edifici del carrer Monturiol. Aquesta ubicació era provisional, calia trobar un emplaçament definitiu. Com que la institució no disposava dels diners necessaris per construir un nou hospital, l’Ajuntament de Figueres va assumir el pagament de la compra dels terrenys escollits per bastir-hi el centre, entesa com una subvenció del municipi a l’entitat. I el 8 de setembre de 1943 es va posar la primera pedra del nou edifici que va ser construït per Regiones Devastadas, amb un grup de treball format en bona part per presos polítics.


 
 
 
 
El novembre de 1956 va ingressar el primer malalt al nou edifici de l’Hospital de Figueres. A partir del 1956 l’Hospital va oferir bàsicament serveis de caràcter benèfic i a finals dels anys setanta es concerten els primers serveis amb la Seguretat Social. El 1981 amb les transferències de les competències sanitàries a la Generalitat de Catalunya, aquesta va començar a contractar serveis amb l’entitat i s’inicia una profunda transformació de la institució, que passa d’una activitat bàsicament asilar a posar els fonaments de l’hospital comarcal que és avui en dia.
 
El 6 de juliol de 1984 l’Hospital de Figueres va rebre el certificat d’acreditació de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, d’aquesta manera es verificava externament un nivell de qualitat i competència sanitària superior als estàndards que s’exigeixen per a l’autorització administrativa d’obertura i funcionament d’un centre. I l’any següent va passar a formar part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) des del moment de la seva creació.
 
A principis de 1986, amb la intenció d’oferir més i millors serveis, la Junta de Patronat va encarregar un Pla Director per dur a terme obres d’ampliació i reforma de l’Hospital. Aquest preveia augmentar la superfície en uns 8.000 m2, un creixement de més del doble de la superfície construïda, que va passar de 5.900 m2 a 14.000 m2. Les obres es van programar en tres fases, la primera de les quals va començar el 1987, amb la construcció d’algunes àrees d’instal·lacions, la reforma del Servei d’Urgències, les Consultes Externes i un nou Servei de Diàlisi.
 
 
 
L’any 1992 es varen iniciar les obres d’ampliació corresponents a la segona fase del Pla Director, amb les quals es va prescindir de la zona enjardinada davant de l’entrada principal on es varen construir la zona quirúrgica i obstètrica i els laboratoris. Mentre que el 1996 es va ampliar novament el Servei d’Urgències i l’any següent es va iniciar la tercera i última fase d’ampliació del centre prevista en el Pla Director iniciat el 1987, que contemplava la reforma de l’ala oest i una part del cos central de l’edifici. L’any 2000 l’entitat va començar a gestionar l’Àrea Bàsica de Salut l’Escala que
inicialment estava ubicada a la Casa del Mar del municipi i que més endavant, el 2004, es va traslladar a l’actual CAP Moisès Broggi, un edifici de nova construcció dissenyat per acollir aquest servei.
 
L’octubre de 2002 es posen en funcionament els serveis de la planta baixa del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, el primer equipament de l’Alt Empordà orientat a l’atenció del malalt convalescent o crònic, sovint afectat per diverses patologies. Un any més tard varen finalitzar les obres i l’equipament dels pisos segon i tercer.


 
Entre els anys 2007 i 2010 va construir el nou edifici d’ampliació, de 7.000 m2, que va representar un increment de més del 40% de la superfície disponible de l’hospital d’aguts. El Servei Català de la Salut va finançar aquesta obra d’ampliació i reforma pressupostada en més de 18 milions d’euros, la dotació més important de la història de la institució, que es va ubicar en uns terrenys de més de 18.000 m2 cedits per l’Ajuntament de Figueres. Al nou edifici, que es va inaugurar l’abril de 2010, s’hi varen traslladar els serveis de Nefrologia, Hospital de Dia, Urgències, Farmàcia, laboratoris, la Unitat de Proves  Diagnòstiques, extraccions, Compres i Manteniment. Tot seguit varen començar les obres de reforma dels 5.600 m2 dels espais que havien quedat alliberats. Les principals àrees renovades varen ser la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés (UCSI), els blocs quirúrgic i obstètric i diversos espais de formació. D’aquesta manera, l’entitat afronta el futur amb unes estructures òptimes, dimensionades i equipades per donar servei a les necessitats actuals i dels pròxims anys.